Donat l’impacte social que ha generat en els darrers dies els continus canvis que afecten a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats respecte la formalització d’escriptures de préstec hipotecari, els hi enviem aquesta comunicació per tal d’informar-los de quina és la situació actual pel que fa al pagament d’aquest impost.
L’Impost d’Actes Jurídics Documentats estava configurat com un impost que abonava aquell client de l’entitat bancària que contractava un préstec amb garantia hipotecaria, segons estipulava l’article 29 del Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD), i l’article 68 del Reial Decret 828/1995, de 29 de maig, pel que s’aprova al Reglament de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD). Aquest impost havia estat sempre abonat pel prestatari, és a dir, la persona que contracta amb l’entitat bancària, però recentment, i en data 16 d’octubre de 2018 va ser dictada per la Sala d’allò Contenciós del Tribunal Suprem, Sentència número 3422/2018, mitjançant la qual es duia a terme un canvi en la jurisprudència seguida pel propi Tribunal respecte qui és el subjecte passiu de l’impost, i per tant, l’obligat al pagament d’aquest.
En la seva Sentència de 16 d’octubre de 2018, el Tribunal Suprem, es va fonamentar en el fet imposable de l’impost, és a dir, el motiu que origina el pagament de l’impost, i aquest és l’atorgament d’escriptura pública davant notari, i que constitueix un document inscriptible en el Registre de la Propietat, tràmit necessari per a poder inscriure el dret d’hipoteca sobre la finca i executar-la en cas d’impagament de les quotes hipotecaries, pel que la interessada és l’Entitat Bancària. Per aquest motiu, el Tribunal Suprem va considerar contrari a la llei l’article 68.2 del Reglament de l’ITPAJD, i en conseqüència va procedir a la seva anul·lació.
La publicació de la Sentència de l’Alt Tribunal va generar una gran alarma social, polèmica, i repercussió econòmica, pel que dies després, en data 19 d’octubre de 2018, la Sala Tercera del Tribunal va emetre una Nota Informativa en la que deixava constància que es convocava al Ple de la Sala per a decidir si aquest canvi en la jurisprudència del Tribunal seria confirmat o no.
Finalment, en data 6 de novembre de 2018, el Tribunal Suprem va canviar la seva decisió exposada en la Sentència anteriorment comentada, i va considerar que els casos en què s’havia pronunciat a favor del prestatari/client, es consideraven casos aïllats, decidint que el subjecte passiu de l’impost seguirien sent els prestataris.
No obstant, el Govern de l’Estat Espanyol, ha considerat que aquests canvis de criteri han donat lloc a una situació d’inseguretat jurídica que afecta a tot el mercat hipotecari i als consumidors, i per aquest motiu en data de 8 de novembre, ha estat dictat Reial Decret-Llei 17/2018, pel que es modifica la Llei del ITPAJD. Mitjançant aquest Reial Decret-Llei, es modifica l’article 29 de la Llei del ITPAJD, establint que a partir del dia 10 de novembre de 2018, el subjecte passiu de l’impost en els casos en què es formalitzin escriptures de préstec amb garantia hipotecària serà el prestamista, és a dir, l’entitat bancària i no el client.
Així, doncs, en l’actualitat, per a la formalització d’una escriptura pública davant notari de préstec hipotecari, qui haurà d’assumir les despeses que genera el pagament de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats serà l’entitat bancària.
Per qualsevol dubte o aclariment sobre l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, es poden dirigir al nostre Departament Jurídic.
