NOVETATS JURISPRUDENCIALS
Els darrers pronunciaments dels tribunals espanyols
Canvi de criteri interpretatiu per a les liquidacions denominades “fermes” en la Sentència del TC per la qual es declara la inconstitucionalitat de la Plusvàlua municipal.
El Tribunal Suprem, amb el seu darrer pronunciament, canvia el criteri respecte aplicat fins ara, i obre les portes a sol·licitar la devolució de la PLUSVÀLUA MUNICIPAL d’aquelles liquidacions que, si bé presentaven una pèrdua patrimonial, es van considerar “fermes” segons la definició del Tribunal Constitucional, i per tant quedaven excloses d’aplicar-se les conseqüències jurídiques derivades del pronunciament d’inconstitucionalitat declarada per a uns articles concrets l’Impost sobre l’Increment de Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana (comunament coneguts com a plusvàlua municipal).
Per tant, és possible revisar de nou aquelles liquidacions que en el seu moment no van poder-se reclamar per estar acotades a la definició de “fermes” (sentència TC), donat que aquest nou criteri, permet reclamar la devolució de l’impost pagat, en aquells casos en que hi havia una pèrdua patrimonial derivada de la transmissió de l’immoble objecte d’aquest impost local.
Algunes sentències dels Jutjats de Primera Instancia declaren nul·les algunes de les clàusules incorporades en els préstecs ICO per no ser “clares i transparents”.
Així mateix, per l’afectació que poden tenir aquests darrers pronunciaments, us volem posar en coneixement també de les darreres sentència judicials que s’estan produint entorn la nul·litat de les clàusules que regulaven la responsabilitat solidaria assumida a través de la figura dels avaladors, fiadors o garants, en els PRESTECS ICO COVID -19.
I és que, en aquests contractes que s’elevaven a públic davant de Notari, en alguns casos s’hi han detectat condicions contractuals diferents de les que havien estat prèviament informades o publicitades.
En concret, a través de la consulta d’aquestes pronunciaments judicials s’ha pogut veure que al moment d’elevar-se a públic aquests contractes de préstec, els avals de l’ICO quedaven condicionats sorpressivament a que “ l’ICO confirmés al Banc que concedia l’aval sol·licitat, i que per tant la operació quedava efectivament acollida a l’emparament del Contracte Linia ICO”.
Així les coses, mentre que el fiador, avalador i/o garant firmava la garantia per el 20% del capital concedit, en realitat el contracte ho condicionava a una posterior validació, passant a ser responsable solidari del 100% del capital si, l’aval ICO finalment no es concedia.
