El passat 23 de novembre de 2023 l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), va actualitzar el seu criteri respecte a l’ús de sistemes biomètrics (per exemple: empremta dactilar, reconeixement facial, reconeixement a través de l’iris, etc.) per al Registre horari o control de presència. Fins aquesta data, es donava a entendre que l’ús de sistemes biomètrics pel control horari o de presència era totalment permès.
L’AEPD ha establert que l’ús de dades biomètriques recollides per la finalitat del control horari o control de presència, no és compatible amb el compliment de la normativa de protecció de dades de caràcter personal. En aquest sentit, l’AEPD considera que les dades biomètriques dirigides a identificar de manera inequívoca a una persona, suposen un tractament de dades classificats com “categoria especials de dades” i per tant, el seu tractament només es permet per situacions específiques contemplades al RGPD.
En relació al tractament de dades biomètriques per al registre de jornada i control d’accés amb fins laborals, el criteri fixat per l’AEPD és que l’empleat té l’obligació de participar en el tractament la finalitat de la qual és registrar el seu horari i no el de tractar dades biomètriques. En aquest cas, el consentiment no aplica sobre el tractament, ja que és obligatori dur a terme el registre horari. Així mateix, també s’estableix que encara que el treballador atorgués el seu consentiment per utilitzar les seves dades biomètriques per la finalitat del control horari, l’AEPD considera que es tractaria d’un consentiment no vàlid ja que existeix un desequilibri de poder entre l’empleat i l’empleador.
Finalment, també tal i com estableix el propi Reglament General de Protecció de Dades, s’ha de minimitzar el tractament de dades que es realitza i per tant, per dur a terme el control horari es poden implementar altres mesures menys intrusives i que tractin un menor nombre de dades que les que donaria les dades biomètriques dels treballadors.
Per tant, dur a terme el control del registre horari o de presència a través de sistemes biomètrics és una pràctica que queda totalment invalidada perquè no compliria amb els requisits de minimització de dades que estableix el RGPD.
