En la present circular els informem de les noves modificacions relatives als contractes d’arrendament que entraran en vigor el dia 6 de març de 2019 en virtut del Reial Decret-Llei 7/2019, de 1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Suposa, per tant, una nova actualització de la llei d’arrendaments.
Les modificacions més rellevants que han estat introduïdes són les següents:
-
Respecte la durada dels contractes.
S’amplia la durada dels contractes d’arrendament, pel que a partir d’ara la durada mínima ja no serà de tres anys, sinó que serà de cinc (5) anys en el cas de que l’arrendador sigui una persona física, i de set (7) anys en el cas que l’arrendador sigui una persona jurídica.
-
Respecte la pròrroga dels contractes.
Fins a l’actualitat, si les parts no manifestaven el contrari un cop arribat el venciment del contracte o de qualsevol de les pròrrogues, es produïen pròrrogues per períodes anuals, d’un any en un any. No obstant, amb la modificació, aquestes pròrrogues seran també de caràcter anual fins a un màxim de tres anys més, sempre i quan l’arrendador no manifesti el contrari amb un període de quatre mesos d’antelació, ni tampoc l’arrendatari amb un període de dos mesos d’antelació.
Tanmateix, l’arrendatari tindrà la facultat de resoldre el contracte en cada una d’aquestes anualitats de pròrroga, si ho manifesta a l’arrendador amb un mes d’antelació a la finalització d’aquestes.
-
Respecte l’actualització de les rendes.
Es preveu amb la nova redacció de la Llei que, en defecte de pacte exprés entre les parts, no s’aplicarà actualització de rendes als contractes. En cas de preveure aquest extrem, les actualitzacions que es facin no podran excedir del resultat d’aplicar la variació del IPC a la data de cada actualització per cada any de vigència del contracte.
-
Respecte altres garanties addicionals a la fiança.
Pel que fa a la fiança, aquesta seguirà sent d’una mensualitat per als contractes d’arrendament d’habitatge, i de dos mensualitats per als contractes d’ús diferent a l’habitatge.
No obstant, respecte altres garanties a part de la fiança, s’estableix que pel casos d’arrendament d’habitatge, el valor de la garantia addicional no podrà ser superior a dues mensualitats de renda.
-
Respecte noves garanties per l’arrendatari.
S’inclouen les garanties següents a favor de l’arrendatari:
- S’igualen els efectes dels contractes registrats i els no registrats front tercers, de manera que si un comprador adquireix un habitatge arrendat, ha de respectar el contracte vigent que recaigui sobre el mateix, encara que no es trobi inscrit en el Registre de la Propietat, durant els períodes mínims de durada, és a dir, durant cinc o set anys.
- La potestat del propietari de recuperar l’habitatge, transcorregut un any de durada del contracte, per a destinar-lo a la seva pròpia residència o de familiars, està condicionada a que l’exercici d’aquest dret es reculli de forma expressa en el contracte d’arrendament, de manera que no és suficient amb el preavís de dos mesos que es contemplava fins a l’actualitat.
-
Respecte l’impost de Transmissions Patrimonials Oneroses.
A partir del dia 6 de març de 2019, els contractes d’arrendament d’habitatge que es destinin a cobrir les necessitats permanents de vivenda de l’arrendatari, estaran exempts d’abonar l’impost de Transmissions Patrimonials Oneroses, pel que l’arrendatari ja no haurà d’abonar aquest impost.
-
Respecte l’impost sobre Béns Immobles.
S’estableix que els ajuntaments puguin establir una bonificació de fins el 95% de l’IBI per als immobles d’us residencial destinats a lloguer d’habitatge amb renda limitada, tenint en compte la previsió de crear uns llistats amb imports màxims de quotes de lloguer en funció de la zona on estigui situat l’habitatge dins dels propers vuit mesos.
Per qualsevol qüestió sobre la llei d’arrendaments, es poden dirigir al nostre Departament Jurídic.
