Des de Calders, els hi recordem que La Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la que modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, introdueix una millora tècnica en la regulació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques, introduïda en l’ordenament jurídic espanyol mitjançant la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, amb la finalitat de delimitar adequadament el contingut del deure de control, en el que es fonamenta la responsabilitat penal de les persones jurídiques, i concretament mitjançant l’article 31 bis del Codi Penal.
El citat article 31 bis del Codi Penal, introdueix els programes de compliance, com a models d’organització i gestió, amb mesures de vigilància i control idonis per prevenir delictes i per reduir de forma significativa el risc de la seva comissió, els quals, davant de la comissió d’un delicte podran implicar la reducció de la pena a imposar o inclús una possible exoneració de responsabilitat penal de la persona jurídica.
Correspon en aquest cas analitzar la responsabilitat en la que pot incórrer l’administrador d’una societat, per la no implementació de programes de compliance, en el marc d’una petita i mitjana empresa, la qual, pot donar-se en varis àmbits, però a continuació s’exposarà la responsabilitat des d’un punt de vista mercantil.
El deure imposat en l’article 31 bis del Codi Penal, es trasllada també en l’àmbit mercantil i concretament en el Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital, respecte els Deures dels Administradors, articles 225 a 230, i en especial al deure general de diligència.
D’aquest deure general de diligència exigit als administradors en el desenvolupament del seu càrrec i en el compliment del seus deures, es desprèn al seu torn l’obligació de bona direcció i de control de la societat. Per tant, la manca d’implementació de compliance, en una petita o mitjana empresa, pot ser considerat com una falta de diligència per part de l’administrador en el compliment del seu deure general, al no haver adoptat les mesures suficients per a garantir la bona direcció i control de la companyia.
En conclusió, la no implementació de compliance en petites i mitjanes empreses pot considerar-se com un incompliment del deure general de diligència per part de l’administrador/administradors de fet o de dret, o Consell d’administració, essent aquests objecte de accions socials, judicials i reclamacions per part dels socis, que es poden estendre al seu patrimoni personal.
Els hi recomanem posar-se en contacte amb els nostres especialistes en compliance per tal d’iniciar un anàlisis previ de la situació de la seva activitats i els riscos que hi comporten en matèria de responsabilitat penal. Implementa ja programes de compliance a la teva empresa.
