El principi de conformitat, constitueix un principi en virtut del qual, s’obliga a la persona venedora a entregar al consumidor i usuari un producte que sigui conforme al contracte de compravenda, havent de respondre el venedor en cas que hi hagi qualsevol falta de conformitat produïda amb posterioritat a l’entrega del producte. L’objectiu d’aquest principi és la protecció i la cerca de conformitat del comprador, considerat segons el legislador la part més dèbil en aquest tipus de contractes.
Aquest principi té el seu punt de partida a les Directives europees 1999/44 i 2019/771, les quals van ser incorporades al Dret català, concretament al Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya. Tanmateix, el Llibre Sisè ha estat modificat l’any 2022, produint-se un canvi respecte els terminis de garantia en casos de no conformitat, així com respecte la notificació i les presumpcions de la manca de conformitat.
El concepte de conformitat, engloba supòsits referents a l’idea de defecte en sentit material, com referents a la falta d’adequació del producte amb les manifestacions realitzades per part del venedor. Així mateix, és un concepte que no només s’aplica a la compravenda de béns de consum, sinó que també fora d’aquest àmbit.
En el nostre ordenament jurídic opera una presumpció de conformitat, és a dir, es considera que l’objecte de compravenda es conforme sempre que compleixi tots els requisits, excepte que hi hagi alguna prova que demostri el contrari. L’article 621-20 del Llibre Sisè del CCCat estableix els criteris per determinar la conformitat, preveient que el bé serà conforme al contracte si compleix els següents requisits: ser entregat en la quantitat, ser del tipus i amb la qualitat, prestacions, funcionalitat, compatibilitat, interoperabilitat i qualsevol altra característica prevista al contracte, ser entregat amb l’envàs o embalatge acordat, ser subministrat amb els accessoris, instruccions i altres documents acordats, i ser subministrat amb les actualitzacions pactades. També serà necessari que compleixi els fins als què es destinen béns del mateix tipus.
A tal efecte, no només serà rellevant allò acordat al propi contracte, sinó que també cal tenir en compte tot allò informat, descrit o declarat per part del venedor amb anterioritat a la formalització del document contractual. Per exemple, en els casos de compravenda d’immobles, tindrà també transcendència allò anunciat a l’hora de fer-ne publicitat, ja que també restarà vinculat al propi contracte.
Tanmateix, es preveuen excepcions al principi de conformitat per aquells casos en què el comprador coneixia la incorrecció al moment de la compravenda; o quan el venedor rectifica les manifestacions efectuades prèviament al contracte; o quan les manifestacions eren poc transcendentals, no influint en la decisió de compra.
Respecte a la manca de conformitat, en aquells supòsits en que es produeixi aquesta situació, la normativa vigent preveu remeis compensatoris i remetis restitutoris. Els remeis compensatoris, tenen com a finalitat compensar els perjudicis per la manca de conformitat, com a tall d’exemple, la reducció de preu, l’exigència de compliment i reclamació de danys i perjudicis, etc., mentre que els remeis restitutoris són d’aplicació en aquells casos d’incompliment essencial, com podria ser tornar a la situació prèvia a la formalització del contracte.
El principi de conformitat és irrenunciable per les parts, pel que es considera nul·la tota renuncia prèvia als drets atribuïts al comprador en seu de conformitat legal sobre els béns o productes adquirits. Per aquest motiu, qualsevol clàusula contractual o acord celebrat amb el venedor que exclogui o limiti directa o indirectament els drets conferits al comprador i imperativament establerts a la llei, serà declarat nul.
