El passat mes d’abril, fèiem ressò de l’aprovació per part de la Generalitat de Catalunya del Decret llei 6/2024, mitjançant el qual s’introduïen canvis rellevants a l’hora de considerar una estança temporal com habitatge, ampliava la informació mínima obligatòria tant als contractes de lloguer com a les ofertes en portals immobiliaris o un nou catàleg d’infraccions en matèria d’habitatge.
Doncs bé, el passat dilluns 27 de maig es publicava al DOGC la derogació d’aquest decret llei, per no haver superat el tràmit de convalidació necessari.
Com a conseqüència d’aquesta derogació, es restitueix la situació anterior a l’aprovació del decret llei en matèria d’habitatge, en aplicació de la Llei estatal 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge i, també, per la Llei catalana 18/2007, de 28 de desembre, pel dret a l’habitatge, per tant:
1. Informació mínima a ofertes d’arrendament:
En tota oferta d’arrendament s’haurà de fer constar necessàriament:
- La descripció i condicions físiques de l’habitatge.
- El preu total de la renda, desglossant el detall dels serveis accessoris i altes quantitats que hagin d’assumir els arrendataris.
- El termini de l’arrendament.
- La forma d’actualització del preu.
- La fiança i altres garanties exigides.
- Les dades previstes per la legislació civil.
2. Informació mínima als contractes
Als contractes d’arrendament s’hi haurà de fer constar:
- El preu de l’última renda del contracte d’arrendament que hagués estat vigent els darrers 5 anys.
- El preu de lloguer que resulti en aplicació del sistema d’índex de preus de referència.
- La condició de gran tenidor, sempre que l’habitatge es trobi en una zona residencial tensada.
3. Arrendaments de temporada o temporals
El ja derogat Decret llei 6/2024, creava un nou article 66 bis a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. En aquest es dotava amb les característiques pròpies d’habitatge habitual a aquells arrendaments temporals amb certes situacions individuals particulars.
Amb la derogació del Decret llei 6/2024, els habitatges de temporada tornen a encabir-se a l’article 3 de la LAU, considerant-los arrendaments per a ús diferent a l’habitatge, amb tot el que això comporta en relació a la fiança, la renda i la seva actualització, elevació per millores i despeses generals, entre d’altres.
